Ha tornat el gol!

Estem molt felices d'anunciar que el nostre estimat gol ha tornat. La nostra relació va passar per una petita crisi, quan va decidir abandonar-nos el dia del partit contra les Chipirones. Ens va dir que tenia dubtes i que volia uns dies per reflexionar, que portàvem moltes jornades junts i que necessitava respirar una mica.

Nosaltres vam patir, i molt, durant aquests dies. Cada dia miràvem el whatsapp mil vegades, però ell no donava senyals de vida (això que estava en línia tot el dia...). Ens deien que l'havien vist amb altres equips, però no ens ho acabàvem de creure perquè en el fons sabíem que tornaria. I així va ser: va tornar el passat dilluns a la Creu Alta, durant el partit contra Elles.

Va ser un gran partit, intens i molt exigent físicament, amb unes Elles entregades al màxim que ens van posar en més d'un "aprietu". El seu quadrat va ser un malson constant per a la nostra defensa, però vam aconseguir arribar al primer descans amb un avantatge de 3-1 en el marcador.

Ja sabíem que la prefe del gol era la Maria Elias, i dilluns no va ser una excepció (doblet!):

ME9 conduint la jugada.

Finalment la cosa va quedar en 4-2, cosa que ens manté quartes a la classificació general de la LEFA Squirt.

La setmana que ve ens enfrontem a les temibles Caipirinhes, líder de la classificació i equip imbatut a la lliga. Esperem trencar aquesta bona ratxa en companyia de la nostra afició!

Primer KO

Algun dia havia de passar senyores i senyors, i la malastrugança ha volgut que fos el dia en que les Antònies estrenaven equipació. Primera derrota de la temporada, i molt dolorosa: un 5 a 0 que en cap cas reflecteix la realitat del partit. Aquesta era la segona jornada consecutiva que l’equip es presentava sense portera a l’enfrontament, i ha tornat a passar factura. La tornada del viatge de noces de la parella de l’any (míster i Marta) semblava que donaria un aire fresc al grup, però no va ser suficient i l’equip no va saber respondre als atacs chipironencs. 

Nou escut de les Antònies! Al més pur estil cerveser...

Així doncs, el Saint-Oleguer Stadium de Sabadell va presenciar dimarts aquesta desfeta antonienca davant de les Chipirones. El partit va ser més igualat del que demostra el marcador, però és cert que l’equip rei de “les terceres parts” no va sortir amb totes les revolucions posades i en ocasions semblava que fes més un passeig per les rambles que no un partit de futbol. Tot plegat, sense desmerèixer algunes accions bones de l’equip –cal destacar les súper aturades de la Isabel, jugadora del partit eh!–.

Al terreny de joc es va viure molta tensió en tot moment, però res va passar de lleus desavinences “pacífiques” amb les rivals. Un cop més s’ha demostrat que la falta de rodatge de l’equip i els pocs (de moment cap) entrenaments han passat factura a les Antònies. Una altra mala notícia és la lesió al turmell de la núvia (ja se sap que tanta felicitat no pot ser... :P).

Cervesa per celebrar la derrota i cava pels nuvis!!! (amb gots de plàstic, que fa més efecte...)

Tot i així hi ha altres aspectes moooooooolt positius per remarcar del match de dimarts: el cava de la tercera part! (mira si som cutres que és l’única foto que hem fet de tot el partit); i l’estrena de la nova samarreta de les Antònies!!!! El pròxim partit l’equip s’haurà d’encomanar més al seu Sant patró Antonio, que pel que sembla dimarts no se li va resar prou...

Remuntada històrica!

Gran emoció la que es va viure dimarts al majestuós estadi de l’Olímpia Sabadell en el partit que va enfrontar les Antònies amb el Vete. Les de Castellar del Vallès sortien amb un gran avantatge numèric i les Antònies no tenien ni míster, ni portera, i només gaudien d’un únic recanvi (les del Vete eren molt altes... i les duplicaven en nombre... o les triplicaven, o quadruplicaven... vaja, que n’hi havia moltes... com quaranta, o cent), però les Antònies no es van rendir ni un moment i van lluitar fins a l’últim sospir del partit per aconseguir el merescudíssim empat. Cal remarcar el treball tan intens que fa l’afició en cada enfrontament, sense vosaltres no seria el mateix!

Ara bé, la por dels primers instants i la confiança de les rivals van fer que les castellarenques s’avancessin en els primers minuts del partit. Però l’aparició providencial de la Marisa va fer que inaugurés el marcador antonienc amb el seu primer gol – golàs, més ben dit– a l’equip (olé la jugadora del partit!). Però el cansament es començava a notar en les jugadores i es va arribar al descans amb un 1-2 al marcador pel Vete. La segona part va començar amb el mateix tarannà de la primera i de seguida va arribar l’u a tres, mentre les Antònies no sabien com posar-se a la porteria amb tants canvis (Anna!!!! Ets molt necessària!!!).

Però tranquils!!!! El miracle es va produir! I quan ja semblava que tot estava perdut, la Dèbora va marcar un golàs amb previ rebot al pal que donava esperança a les buenorras de les Antònies un cop més. Temps mort per calcular forces, energies i per realçar els ànims i calcular jugades definitives. I així va ser, la capi - que ja comença a presentar candidatura per ser la pixurri de la lliga - va aconseguir als últims minuts del partit el treballat i suat empat a tres que acabaria tancant el marcador. 

Gran gol de la Dèbora que escursava diferències: Antònies 2 - Vete 3

Gran remuntada de les Antònies que, amb dos gols en contra, es van saber sobreposar contra tot pronòstic, sense recanvis, sense forces, sense portera i sense tenir res a favor. Al final una tercera part compartida entre les jugadores dels dos equips (felicitats a Miss tercera part, Míriam, que feia anys!). I és que en aquesta lliga, a part de la cervesa, l’únic que regna per sobre del futbol és el bon rotllo!

Antònies, Vete i afició: 3-3 i 3a part!!!

Festival de gols i bon futbol

"Això serà un festival!"
"Fliparem..."
"Fua neeeeng!"

Aquest era l'ambient ahir al vespre al Saint-Oleguer Stadium. Segon partit de lliga, sense haver pogut entrenar, sense míster ni Marta (visca els nuvis!!!) i contra Almogàvers, un equip molt, però que molt perillós. Amb el record dolorós del 8-2 (i encara gràcies) que ens van enxufar la temporada passada, el plan era posar l'autobús davant de la porteria i encomanar-se a tots els sants.

Però companys i companyes, el fungol es asín. Primera jugada de les Antònies: gol. Primera jugada d'Almogàvers: gol. Servei de mig camp per a les Antònies: gol. Una bogeria, tenint en compte que els nostres gols acostumen a arribar després de mil rematades entre els tres pals, a cadascun dels pals i fora dels pals.

Els gols anaven caient en un partit boig, boig, boig, amb un ritme altíssim, pujades per la banda, contraatacs, córners, els tradicionals caos defensius al principi de la segona part, en fi, tot el repertori. Almogàvers no es va rendir en cap moment i va construir un grapat de jugades perilloses amb i sense gol, però finalment el resultat va quedar en 9-4 gràcies a un gol de la Maria Puigdo, un hat trick de la Salut i un repóker de la nostra capitana Maria Elias.

La nota negativa va ser el nou atac del virus LEFA, en forma d'esguinç al turmell de la Maria Puigdomènech. Esperem que es recuperi ben aviat per afrontar els propers partits de la LEFA Squirt.

Com sempre, un tercer temps a l'alçada de les circumstàncies, presidit per la pilota oficial de les Antònies.