Enfilant Castells

Ni l’emoció d’un 0-4 al Bernabéu, ni els minyons de Terrassa completant el primer 4 de 10 amb folre i manilles de la història dels castellers, res de tot això és comparable a l’emoció que viuen les Antònia’s quan surten al terreny de joc. I així és com es va viure el seu últim partit contra les Caipirinhes.

Les líders de la classificació guanyaven 2-0 poc després de començar la segona part, però la insistència de les Antònia’s i el seu encert de cara a barraca van permetre empatar a pocs minuts pel final. Talment com quan l’anxaneta havia aixecat la mà al cap d’amunt de la torre humana. Però just quan el castell descendia, a falta dels 3 últims pisos per descarregar, manilles, folre i primera línia de la torre van caure, de la mateixa manera que les Antònia’s van encaixar un gol a falta de dos minuts pel final, just quan semblava que l’empat era possible.

Nosaltres també vam bessar la glòria, tot i que al final vam caure

Però no desesperem, la feina va estar ben feta, i encara que al final perdéssim, ens va quedar aquest regust de boca. Que havíem completat un castell dificilíssim, i encara que a la descàrrega vam fallar, vam veure que era possible, fins i tot contra les número u, però que era possible.

Pensant en escalar en la classificació

Poc ens dura la felicitat a nosaltres. Sí, vam jugar de conya contra les Elles, però contra les Almogàvers el karma se’ns va posar en contra, i després d’avançar-nos al marcador, van remuntar el partit i vam perdre 2-1.

Nosaltres lluitant per la victòria

Per elles molt bé, que s’han posat segones a la lliga, però nosaltres ens hem acomodat a la meitat de la taula i molt ens haurem de posar les piles per sortir-ne. Però tranquils! Que demà jugarem Les Pussys Guerreres i donarem tot el que tenim a dins per puntuar i millorar la nostra posició!

Ah, algun dia faré algun dibuix, a l’estil dels Antonio’sTema, que encara que faci dies que no publiquen res ho estan petant i mola molt!

Li fem por a l’enemic!

Sí amics, per fi els punts estan sobre la i. Us penseu que no ens n’adonem? La setmana passada les Petxinàstic van fer-li una dansa al cel perquè la pluja caigués sobre el camp de la Roureda i s’hagués d’anul·lar el partit. Ja sabem que van quartes, però és evident que després de la nostra súper pallissa a les Elles, les Petxinàstic es van cagar a les calces tot i ser un amistós, i van decidir que necessitaven més temps per mentalitzar-se i preparar aquest partit! 

Instant abans del partit, just al costat del camp de La Roureda

Fa una il·l·l·l·l·l·l·l·l·lusió això de guanyar 5-1! Feina mooooolt de temps que no ho aconseguíem, però per fi sembla que vam trobar el nostre joc! Vam fer grans combinacions, parets, passades excepcionals, vam xutar i sorprenentment, vam marcar, i molt! 5-1 contra les Elles (no em feu apuntar el nom de les golejadores, que la veritat és que no ho recordo) i ja tornem a estar a la part alta de la classificació, vale si, anem cinquenes, però si guanyem ens posaríem terceres!

Ha arribat doncs el gran moment antonienc, Almogàvers-Antònies al Miguel Hernández a les 21.00, un partit que es disputarà per obert (si no voleu entrar al camp podeu mirar a través de la balla de l’escola) i que aixeca gran expectació.

Som-hi!