Distretes amb l’Advent...

A veure és que per nosaltres és molt complicat això... que sí, que vam perdre al torneig de Nadal (amb un tropocientosmil a zero contra les caipis, ho sabem), i també el partit contra les Petxinàstic (0-5, ho sabem), i finalment també hem perdut 8-0 contra les Temare (ho sabem, ho sabem), però no és culpa nostra!

És que heu de pensar que des de principi de mes que estem moooolt ocupades amb el calendari d’Advent! i... què voleu que us digui, després anem amb les condicions que anem als partits!

Calendari d'Advent de les Antònia's

I a sobre al sopar de Nadal va i l’amic invisible ens regala aquella foto tan "xunga", que ens té ben distretes! (Cap a bé o cap a mal això ja no ho valorem nosaltres, que cadascú pensi el que vulgui...).

Ensenyant el cul amb el cul dels Xunguitos!
(nosaltres tenim el cul molt més maco)

Doncs res, a veure si durant les Festes aconseguim no passar-nos massa amb els torrons i tornem en forma! De moment, nosaltres fem la nostra carta als reis, i de desitjos per l’any que ve, com a equip, demanem entrenar algun dia! (no entrenar no té res a veure amb aquestes derrotes eh, ara no us penseu coses rares...).

Per la resta, bon Nadal i feliç any nou!

Enfilant Castells

Ni l’emoció d’un 0-4 al Bernabéu, ni els minyons de Terrassa completant el primer 4 de 10 amb folre i manilles de la història dels castellers, res de tot això és comparable a l’emoció que viuen les Antònia’s quan surten al terreny de joc. I així és com es va viure el seu últim partit contra les Caipirinhes.

Les líders de la classificació guanyaven 2-0 poc després de començar la segona part, però la insistència de les Antònia’s i el seu encert de cara a barraca van permetre empatar a pocs minuts pel final. Talment com quan l’anxaneta havia aixecat la mà al cap d’amunt de la torre humana. Però just quan el castell descendia, a falta dels 3 últims pisos per descarregar, manilles, folre i primera línia de la torre van caure, de la mateixa manera que les Antònia’s van encaixar un gol a falta de dos minuts pel final, just quan semblava que l’empat era possible.

Nosaltres també vam bessar la glòria, tot i que al final vam caure

Però no desesperem, la feina va estar ben feta, i encara que al final perdéssim, ens va quedar aquest regust de boca. Que havíem completat un castell dificilíssim, i encara que a la descàrrega vam fallar, vam veure que era possible, fins i tot contra les número u, però que era possible.

Pensant en escalar en la classificació

Poc ens dura la felicitat a nosaltres. Sí, vam jugar de conya contra les Elles, però contra les Almogàvers el karma se’ns va posar en contra, i després d’avançar-nos al marcador, van remuntar el partit i vam perdre 2-1.

Nosaltres lluitant per la victòria

Per elles molt bé, que s’han posat segones a la lliga, però nosaltres ens hem acomodat a la meitat de la taula i molt ens haurem de posar les piles per sortir-ne. Però tranquils! Que demà jugarem Les Pussys Guerreres i donarem tot el que tenim a dins per puntuar i millorar la nostra posició!

Ah, algun dia faré algun dibuix, a l’estil dels Antonio’sTema, que encara que faci dies que no publiquen res ho estan petant i mola molt!

Li fem por a l’enemic!

Sí amics, per fi els punts estan sobre la i. Us penseu que no ens n’adonem? La setmana passada les Petxinàstic van fer-li una dansa al cel perquè la pluja caigués sobre el camp de la Roureda i s’hagués d’anul·lar el partit. Ja sabem que van quartes, però és evident que després de la nostra súper pallissa a les Elles, les Petxinàstic es van cagar a les calces tot i ser un amistós, i van decidir que necessitaven més temps per mentalitzar-se i preparar aquest partit! 

Instant abans del partit, just al costat del camp de La Roureda

Fa una il·l·l·l·l·l·l·l·l·lusió això de guanyar 5-1! Feina mooooolt de temps que no ho aconseguíem, però per fi sembla que vam trobar el nostre joc! Vam fer grans combinacions, parets, passades excepcionals, vam xutar i sorprenentment, vam marcar, i molt! 5-1 contra les Elles (no em feu apuntar el nom de les golejadores, que la veritat és que no ho recordo) i ja tornem a estar a la part alta de la classificació, vale si, anem cinquenes, però si guanyem ens posaríem terceres!

Ha arribat doncs el gran moment antonienc, Almogàvers-Antònies al Miguel Hernández a les 21.00, un partit que es disputarà per obert (si no voleu entrar al camp podeu mirar a través de la balla de l’escola) i que aixeca gran expectació.

Som-hi!

Ens posem les piles!

Vaaaa! Que ens hem de posar les piles, que fa massa dies que no funciona el blog!

Anem a pams! després de 5 jornades tenim 5 punts, ho hem fet expressament perquè ens agraden aquestes coincidències...

Antònia’s 1 – Te Mare és la Pepa 7

Bueno d’aquest partit poca cosa es pot dir, vam perdre contra les Te Mare és la Pepa, sí, però ja veieu que la cosa va estar molt ajustada i que gairebé guanyem el match! Va faltar res per la remuntada!

Mustache 1 – Antònia’s 1

La veritat és que d’aquest partit poques coses recordo, només el golàs que la Salut/Health va fer, com la trobàvem a faltar des que es va casar!

Jornada interrompuda:

Els partits es van interrompre a la cinquena jornada per la concentració amb les respectives seleccions que totes les jugadores havien de fer (en el cas de les Antònia’s totes havien d’anar amb les seleccions, perquè són/estem boníssimes). I la parada de lliga sembla que va fer tornar a l’equip amb les piles ben carregades!

Antònia’s 1 – Pàjaras 0

Una altra jornada amb moltes baixes, entre les que es trobava la Boníssima, que al ser jugadora extracomunitària tenia una setmana més de permís per anar de colònies amb la seva selecció. Tot i així les Antònia’s van aconseguir una merescudíssima victòria amb un equip dur de pelar! Un altre gol de la Health, que ja es posiciona com la nova futura golejadora de l’equip a falta de que La Lies no torni (ja queda menys perquè s’acabin els 9 mesos!) ens va donar la victòria.

I continuem esperant que la major part de les nostres noves incorporacions (lesionades i quasi lesionades que es veuen obligades a fer de porteres) puguin donar-nos aquest plus que ens farà passar de la victòria pels pèls a les golejades a les que tots els equips estan acostumats a que els hi fotem (més o menys). 

Antònias i Antonios, victòries en el debut de temporada!

Doncs això ja ha començat! Primera jornada disputada i primers equips que despunten en la classificació! I entre els primers es troben les Antònias!! (que ja està bé, perquè la temporada passada ens va costar Déu i ajuda arrencar...). Vale si, no anem primeres, ni tampoc segones, ni terceres... però vam guanyar, no? I també és cert que no vam fer tants gols com les Almogàvers, però poc ens falta! (Feu-nos pensar que quan hi juguem els hi preguntem on entrenen, o què sopen, o què beuen, perquè tu... 19 gols en un partit... tela!).

El cas és que les Antònias vam guanyar 1-0 a les Vete amb un bon partit (gol de la Cristina, la nostra primera pitxurri!!), i més si es té en compte que no hem entrenat en tot l’estiu... però el mèrit no és nostre senyors, per sort les Vete venien ressacoses de tanta festa major a Castellar del Vallès, i les pobres no ho van aconseguir...

I això és el que podem destacar d’aquesta primera jornada de lliga, les Almogàvers continuen primeres mentre que les Pussys Guerreres (que vaya tela amb el nom eh) no han... em... destacat en la seva estrena a la lliga. O si que ho han fet, però no com voldrien... enfi.

Els Antònios debuten amb victòria!

Ah! I que no se m’oblidi! No podem acabar aquesta entrada sense felicitar el nostre filial, que també ha debutat amb victòria! (espero que no s’emprenyin per això de filial...) Els Antonios Team (que estan tan buenorros com nosaltres... i ves què hem de dir? Si són els nostres maromus!) han començat la seva primera temporada amb un exitós 6-8! Els hi desitgem molta sort!

Les Antònia’s, segones a la lliga sense haver jugat!

Les Antònia’s van segones a la lliga! Després de la jornada 0, sense cap partit disputat, es pot dir que les Antònia’s han aconseguit col·locar-se molt bé en la classificació, de moment ja van segones, només superades per les Almogàvers. Senyal absolut de que la pretemporada ja s’està notant, i el gran treball fet per les jugadores s’ha anat demostrant als bars dia rere dia, i com que la relació és de causa-efecte, també en la classificació de la lliga.

Classificació actual de la Lliga Squirt abans de jugar cap partit

Què? Que anem segones perquè els equips es col·loquen a la graella en ordre alfabètic? I què? Anem segones no? Doncs ja està! De moment estem a res del lideratge! Som-hi que això ja està fet!

Demà m’afaitaràs…

“Demà m’afaitaràs…”, això deurien pensar les Mustache quan van veure que les Antònias tenien clares possibilitats de guanyar. Però les bigotudes (tot sigui dit, de prop tampoc és que siguin tan peludes) van saber reaccionar i després de pressionar molt van aconseguir anotar el gol de la victòria.

El cruel culpable de la derrota antoniènca...

Un partit molt disputat, igualat, amb diverses ocasions pels dos equips, però on les Antònias no van saber remuntar davant d’aquesta situació tan ‘peluda’ (guinyo, guinyo) i d’aquest gol definitiu. Hem de pensar que les Mustache van segones a la lliga!  

Però per si la clau està en el pèl tranquils! Ja ens estem plantejant canviar el nom d’Antònias de cara la temporada que ve i dir-nos “Les Hipsters” (tot i que ara estiguin més de moda els fofings), a veure si posant-nos barbudes guanyem alguna cosa...

Serem hipsters sexys?

Serem hipsters guais i masculins?

O seresm hispters frikies i boges com sembla que és aquesta noia que no coneixem de res??

Una guerra perduda

Sempre havíem pensat que els Almogàvers eren uns històrics guerrers catalans de la Corona d’Aragó que havien viscut durant els segles XII i XV... però estàvem francament equivocades! Aquests temibles soldats autònoms en forma de companyies d’infanteria lleugera (descripció de la vikipèdia, evidentment. I ja veus tu, aquella època la gent ja s’havia de fer autònoma per poder exercir les professions que els hi agradaven...), doncs això, aquests temibles soldats resulta que són unes temibles soldades!

Els temibles soldats

Aquí aparèixen poc femenins, però actualment els Almogàvers són dones

I aquestes guerreres porten unes botes de futbol als peus com a armes! I les han utilitzat en contra de les pobres Antònies, que malgrat els seus esforços per aconseguir remuntar un partit que de seguida van començar perdent, van rebre un brutal 3-1 contra les Almogàvers.

I ja sabem que a totes les guerres sempre hi ha baixes, com a la nostre estimada Health, que va perdre la Salut... Ànims!!

I fins aquí la crònica.

Amb els Sants a favor

Recordeu allò de que la Copa la perdíem perquè volíem? Doncs… després de pensar-nos-ho molt, hem decidit que malgrat NO la vulguem amb la cervesa, farem un esforç per posar emoció al campionat de futbol!! Hem necessitat algun miracle, però la Verge se’ns va baixar i ens va donar permís per recuperar-nos, i tot just tornats de Setmana Santa ja vam guanyar el primer partit!

La imatge de la revelació Copera

 Total... dos partits de Copa seguits guanyats! (Si és que som gent de poca fe...)

A veure si a la lliga se’ns apareix algun Sant i ho rematem!

Santa Birra

P.D.; Prometo solemnement deixar de fer servir la cervesa i l’alcohol per intentar fer gràcia en els posts d’Antònias.... :S (o prometo intentar-ho, ja sabem que els vicis són difícils de deixar...)

La Copa la perdem perquè volem!

Aclariment! Ja ho sabem que no hem guanyat cap partit de la Copa, però no és casualitat, ni mala sort, ni que juguem malament (veáse l’últim partit... ), no... està totalment premeditat!!

I és que com a bones cerveseres que som, ens agrada beure directament de l’ampolla! I no pas a través d’una copa! Per qui ens heu pres?

Ens agrada beure a morro

Ens encanta beure a galet a lo guarro

emm... ens encanta beure en 'modo' peix?

Doncs això, la Copa NO la volem per res!

Copa no desitjada, visca la cervesa lliure (de copa)!

No sucumbim ni al mal temps!!

Les Antonia’s han tingut dos enemics molt potents des de l’inici de la temporada, el primer és el rival que tocava en cada partit, que els posava la coses molt difícils i els hi feia suar la gota gorda; el segon és molt pitjor, el temps. Millor dit: el mal temps (que no els feia suar la gota gorda, però també hi havia gotes, o sigui que també compta). Els forts temporals de pluja han fet que Antonia’s Team hagi hagut d’anul·lar gran part dels partits que tenia programats, però això ja s’ha acabat!!

El temps que ens acompanya normalment...

La setmana passada van poder recuperar dos d’aquests partits, amb resultats bastant diferents, però amb una valoració molt positiva.

Contra Elles les Antonia’s van fer un partidàs. En cap moment van llençar la tovallola, i això que anaven constantment per darrere del marcador. 1-0 a favor de les Elles (un gol bastant tonto), i 1-1 d’empat (amb un altre gol tonto). 2-1 per Elles (un altre gol tonto), 2-2 en el marcador (sí, també gol tonto). 3-2 a favor d’Elles (aquest no va ser tonto, va ser un golàs) quan tot just s’estaven acabant els minuts. Semblava que elles ho tenien tot perdut, no les Elles, sinó elles, o sigui, les altres... les Antonia’s punyeta!

Doncs això, 3-3 d’empat a l’últim minut del partit. Es pot patir més??? Doncs si! Últims instants, gran passada de la Cristina a la capi, xuta i rebota a les cames de la portera! I el rebot? Als genolls de la capi. I després? GOL!!!

3-4 definitiu en una jornada d’infart. Ànims Elles! No a les Antonia’s, que també, sinó a les Elles per futures jornades, que també van fer un partidàs.

Foto altament representativa d'alguna de les jornades anul·lades

Més coses? Sí! L’endemà, amb els cruiximents a tot el cos i amb la segona equipació (la primera encara feia pudor de suat), les Antonia’s Team es van haver d’enfrontar a unes rivals molt i molt perilloses, les Caipis! I com va anar la cosa? Doncs que aquest cop no hi va haver tanta sort... l’equip antonienc va fer un gran paper, però no va poder superar al rival (ja se sap que amb una copeta a la mà tot va millor, i elles duien unes caipirinhes, està clar... bff... perdoneu el nivell, se m’han acabat les idees per fer acudits...) 2-0 al final del partit.

Avui més joc, mentre fem la dansa del sol (o de la lluna, però en definitiva la dansa que aparti els núvols del mig) ens posem l’equipació principal (ja rentada) i avisem que ningú, ni les Temare ni el temps ens aturaran!!!

Les Antonia's arrassen al torneig de Nadal!

TORNEIG DE NADAL, DE DIA...

Quin gran torneig de Nadal el de les Antonia’s Team! Han passat d’estar molt tocades a la lliga, a quedar terceres en el campionat que marca la meitat de la temporada. I és que els números parlen per sí sols!

Semifinalistes al torneig, 5 gols a favor i només 3 en contra. Però és que Un paloo!! només va ser batuda en un partit! Anem a repassar:

Elles – Antònia’s: 0-1

Ja vam començar amb un gran partit, guanyant 2-0 a les primeres rivals, que malgrat l’oposició que van donar, no van poder fer res per aturar el gol de la Health (un cop més recordem que estem mooooolt contentes de que torni a estar ‘en flames’, m’he permès una petita llicència en traduir la tan típica expressió anglès ‘on fire’ :P).

Antònia’s – Vete: 2-0

Sempre sap greu guanyar a les companyes castellarenques.... però davant les botes de La Lies ja se sap que no hi ha res a fer... dues dianes de la Capi i cap al següent partit!

Petxinàstic – Antònia’s: 0-0

Val, sí, ho acceptem... no vam jugar bé... però és que després de les vacances de Nadal ens pesava massa la panxa!! I després de dos partits ja no estàvem tan fresques...

Antònia’s – Caipirinhes: 1-3:

Aquest és l’únic partit que vam perdre, i l’únic on ens van marcar. I no és que juguéssim malament (No, i ara! Mai juguem malament!), sinó que començava a fer massa calor... i teníem el sol de cara... i les mitgetes ens feien pessigolles, i la porteria rival era molt més petita, i... en fi, ho he intentat.

TMLP –Antònia’s: 0-0:

D’acord, van ser tres partits seguits on hauríem d’haver jugat millor, però ja no es tornaria a repetir!! (i menys després de totes les bronques del Míster... :P).

Antònia’s – Pàjaras: 1-0:

Ho veieu com tornàvem a jugar bé?? Es nota que el que ens calia era un bon dinar! En aquest cas, va ser la Mar la que ens va portar directe a les semifinals!

Almogàvers – Antònia’s: (partit anul·lat per la retirada de les Almogàvers)

Per aquest partit vam anar bastant sobrades, la veritat. No vam trobar cap tipus d’oposició per guanyar! :D

Lequip del torneig de dia

Semifinals: Antònia’s – Petxinàstic: 0-0 (0-2p)

Tot i jugar una gran semifinal, tot el que xutàvem a porteria anava al pal... o sigui que vam acabar arribant als penals amb un empat a zero. I aquesta vegada la moneda va caure a l’altre costat del camps. Què hi farem!

Vam acabar amb moooolt bones vibracions i molt preparades per jugar la tercera part! Aquesta vegada, en el sopar de la LEFA!

TORNEIG DE NIT O SOPAR DE NADAL 

Un cop canviades les vestimentes pudentes i jugadors/es leferos "acicalats", al Velo ens vam atançar.
Sopar de germanor li direm, però la rivalitat es feia evident cada cop que un plat arribava a taula... plovien "osties" per pillar una hamburguesa, una croqueta, un tros de formatge...

Amb la panxa plena, el clima es va relaxar... i la Comi de festes encarregada del gran event, va prendre protagonisme per animar el "cotarro". 
Què el nadal havia passat?qui ho ha dit això?el Cagapastor ens va recordar que una de les grans tradicions nostrades es pot animalitzar encara més!
Així doncs, equip per equip, a repartir "pals" i aviam quina merda de pongo caguem!

Les Antonia's, per si no n'havien tingut prou de pals durant el partit de semis, o sigui perquè el cagapastor els recordava a un cert entrenador, amb moltes ganes s'ho van prendre!

I després dels pals... el regal!Aquell que tothom patia per endur-se a casa... 

Vam posar amb un tros magnífic de la muralla xina... i vam fer una generosa donació totalment altruista a les Almogàvers. I és que mira que som bones persones, a més de grans jugadores!

 Fins aquí, el que es pot explicar del sopar...del demés, no ens n'enracordem!

El retorn de la Healt!

I és que el retorn de la nostra súper Health s’ha notat, i molt, a sobre del terreny de joc! Tant, que se’n podria fer una pel·lícula. 

Podeu escollir entre les següents imatges si voleu:

El retorn del Jedi

El retorn del rei

Però se’ns dubte, les Antonia’s Team preferim:

El súper retorn de la Salut!!!

En el primer partit que juga de tota la temporada, la Salut, ha estat absolutament decisiva per l’empat final. La cosa va ser així: perdíem 2-0 contra les Mustache i només quedaven 10 minuts de match. “La Lies” va reduir distàncies al marcador amb un golàs (una bomba, més exactament) després de xutar tres vegades consecutives a porteria. Però els minuts anaven passant i semblava que la derrota cada vegada s’anava materialitzant més i més... –i això que pensàvem que ja havíem trobat la cura de l’epidèmia de la derrota!! (vease a l’entrada anterior)– i va ser llavors quan, a l’últim sospir, quan tot ja estava perdut, quan les forces ja ens havien fallat, quan ja no ens quedava suor al cos, quan ja havíem vessat tota la sang de les nostres venes, quan ens hi havíem deixat la pell, quan se’ns havia esquinçat l’ànima per tots els esforços, quan tota la vida ens estava passant pel davant, quan... (Perdó! Ja paro, a vegades se m’oblida que, malgrat estiguem fent una peli, NO ha de ser americana i no cal ser tan apassionat ni tan cutre...).

Doncs això, quedaven 10 segons al compte enrere per acabar el partit quan la Health va agafar la pilota al mig del camp, va creuar la línia de mitjos, va encarar a portaria i va xutar. I el seu xut va ser aturat per la portera rival. I sense saber com, el rebot li va anar a parar als peus – des de la banqueta no ens ho podíem creure –, va tornar a xutar i.... el gol de l’empat!!

I va ser just en aquell instant quan vam escoltar el: “Pip-pip, pip-pip” de l’alarma que indicava el final del partit. Apoteòsic. Digne d’una pel·lícula de ciència ficció (però no a l’americana eh...).

Ah! I perdoneu que haguem trigat tant a fer aquesta entrada al bloc, estàvem tan 'ressacoses' per l’adrenalina d’aquest empat, que ja hem empalmat amb les vacances de Nadal... :P