Quins quarts de final, senyores i senyors! Quina intensitat, quin joc, quins nervis a la grada, quina eufòria a cada gol, i quins pals! Un pal triple fins i tot! I quin silenci a l'hora de xutar els penals... En definitiva, una eliminatòria a prova de marcapassos.
Primer de tot, felicitem a les Almogàvers pel seu partidàs, i per haver passat ronda. Però podem estar orgulloses, jugadores, staff tècnic i afició, del nostre joc, de l'actitud dels dos equips i del bon futbol que hem desplegat en els darrers partits.
La Copa LEFA Squirt d'enguany ha incorporat els partits d'anada i tornada com a novetat respecte les temporades anteriors. L'anada resultà en un 1-1 que deixava l'eliminatòria totalment oberta. A la tornada, les Antònies vam començar marcant, però la pressió despertaferro ens anava atrapant, i així de nou l'empat, l'1-2, el 2-2 i el 3-2 a favor nostre. Tanmateix, els partits duren 40 minuts -obvietat que es pot traduir com "no badis que si et despistes t'enxufaran una troca de gols"- i les Almogàvers van empatar 3-3 a pocs minuts del final. Aleshores va arribar el moment més temut: la tanda de penals.
El penal és un dels moments més èpics que ens pot donar el futbol. La soledat del porter, la mirada del jugador, tothom en rotllana esperant que la moneda caigui del costat que més li convé. El penal és xut i reflexos, però també combinació de probabilitats, en definitiva, sort. I aquest cop, la moneda ha caigut creu per a nosaltres.
En qualsevol cas, celebrem que la Copa mola, que el futbol mola molt, que la Dèbora "Fuaneeeng" Elias torna a jugar després d'una llarga baixa per lesió (benvinguda!!!!), que la Maria "capi" tornarà a jugar en breu, i que tenim un torneig el 15 de juny on us esperem a tots!
