Primeres de grup, quarts, semis... I BON NADAL!

Amb un magnífic torneig de Nadal celebrat ahir al Col·legi Sagrada Família de Sabadell hem acomiadat tres mesos de bon futbol i bones estones. Els jugadors i jugadores lefencs i lefenques de la LEFA i la LEFA Squirt masculina i femenina que juguem a futbol masculí i a futbol femení respectivament (això de la correcció política és molt cansat...) vam poder gaudir d'una jornada assolellada i estupenda, suant la cansalada abans de posar-nos a endrapar torrons.

La fase de grups, en què vam quedar primeres, va ser molt ajustada i ens va desgastar molt físicament. Després de guanyar el primer matx per 3-0 contra Te Mare, empatar contra Almogàvers 1-1 i guanyar contra Elles per 2-0, ens les prometíem molt felices per als quarts, però com sempre les Petxines ens ho van posar difícil, ben difícil. 0-0. Penals. Oh my God. Bé. No passa res. L'ambient es talla amb un ganivet. És la loteria... i la guanyem!!! 1-0 als penals i passem a les semis. A semis, les Caipirinhes ens van derrotar per 4-1, malgrat que vam xutar, vam córrer i ho vam donar tot, tot i tot. Per postres, la nostra estimadíssima Salut "Aterriza como puedas" Matencio es va haver de retirar del camp durant la semifinal amb el genoll a can pistraus. Esperem que no es mogui del sofà en uns quants dies, tot i que li haurem de posar un vigilant jurat per impedir-ho.

Recuperant forces abans dels quarts de final.

Moltes gràcies a l'organització del torneig i a la Junta Directiva de la LEFA, i Bon Nadal a tothom i totdon!

Volta i volta

Com el pollastre a la planxa, ja hem acabat la primera volta de la LEFA Squirt d'aquesta temporada, i ja ens hem girat per començar-ne la segona. Ara ja fa fred, els dies són curts, i se'ns congelen els dits dels peus quan hi ha partit a Sant Oleguer. Hem passat de la platja a l'abriguet en quinze dies, sense temps d'anar a buscar bolets abans de veure com posen els llums de Nadal al Tall Inglès. I passen els dies... però passen millor si hi ha futbol!

Aquesta primera volta ens ha anat prou bé: som terceres a la classificació general, però tan sols a un punt del nostre immediat perseguidor. Tot està per fer i tot és possible (Sant Pep Guardiola I el Gran ja ho deia). Això, sempre i quan no fem capullades com la del Sr. Artur Boruc, a qui coneixia sa mare fins avui. A partir d'ara el coneixerà tothom per haver fet la cantada més sensacional de l'any. Deu ser que ell no hi era el dia que van explicar la frase "FORA D'AQUÍ!!!!!".

23 de novembre de 2013, Arsenal 1 - Southampton 0. Imperdible!

Les sis diferències

 

Antònies-Mustache

1. Canvis: 2
2. Juga el Barça
3. Puigdo de portera suplent (bien!)
4. Primera part èpica, 2-2 al descans
5. Inici de la segona part as usual: “estáis corriendo a lo tonto” (quanta raó, Erik...)
6. Resultat 2-3

Antònies-Pàjares

1. Canvis: 3
2. No juga el Barça
3. Anna de portera titular (bien!)
4. Primera part lletjota, 1-1 al descans
5. Inici de la segona part sensacional, Isabel ets boníssima!!!
6. Resultat 3-1

Ens queda un partit per acabar la primera volta de la Lliga LEFA Squirt. Petxinàstic, ens veiem les cares dimecres que ve a Sant Oleguer!!!

Millor posa'm un gintònic, sisplau

- No fotis, Rick! Jo ja tenia preparades les caipirinhes!

- No, Sam. Haurà de ser un gintònic.

- Ah, doncs mira, tenim aquí la carta de tòniques d'importació amb pètals de rosa i cogombre i...

- Collons, Sam, un gintònic!!! Des de quan s'ha de fer un màster per demanar un refotut gintònic?? La mare que els va parir els moderns de Barcelona!!!

- Molt bé, d'acord, Rick, un gintònic dels teus de tota la vida. Però què ha passat? Has anat al camp?

- Han estat a punt d'aconseguir-ho, Sam. Ho tenien a tocar. Han començat ultramotivades, amb intensitat, no en deixaven escapar ni una, i de portera la Maria Puigdo que ha estat fabulosa. Tenien molt clar que havien d'aguantar la porteria a zero tant de temps com fos possible (la pròpia, clar). Primer han marcat les Caipis, però les Antònies han empatat de seguida. Tornen a marcar les Caipis, i tornen a empatar. Amb un 2-2 tot era possible. Podien fer-ho, Sam, podien fer-ho...

- I doncs?

- No n'entrava ni una, avui, Sam. Vinga pilotes al travesser, al pal, vinga xutar, no hi havia manera. El tercer gol de les Caipis les ha agafat de sorpresa i s'han desinflat una mica. Però han lluitat fins a l'últim minut, fins i tot després del quart gol. 4-2 al final, Sam. Quina llàstima. 

- Bé, Rick, queda molta lliga per davant, no?

- Sí, i tant. I de fet, tu ja saps que l'important és...

- Ja ho sé, Rick, la tercera part i participar i blablabla...

- Au, porta'm el gintonic i toca-la un altre cop.

- (Toca el piano) Uh, oh, no tinc por...

Ha tornat el gol!

Estem molt felices d'anunciar que el nostre estimat gol ha tornat. La nostra relació va passar per una petita crisi, quan va decidir abandonar-nos el dia del partit contra les Chipirones. Ens va dir que tenia dubtes i que volia uns dies per reflexionar, que portàvem moltes jornades junts i que necessitava respirar una mica.

Nosaltres vam patir, i molt, durant aquests dies. Cada dia miràvem el whatsapp mil vegades, però ell no donava senyals de vida (això que estava en línia tot el dia...). Ens deien que l'havien vist amb altres equips, però no ens ho acabàvem de creure perquè en el fons sabíem que tornaria. I així va ser: va tornar el passat dilluns a la Creu Alta, durant el partit contra Elles.

Va ser un gran partit, intens i molt exigent físicament, amb unes Elles entregades al màxim que ens van posar en més d'un "aprietu". El seu quadrat va ser un malson constant per a la nostra defensa, però vam aconseguir arribar al primer descans amb un avantatge de 3-1 en el marcador.

Ja sabíem que la prefe del gol era la Maria Elias, i dilluns no va ser una excepció (doblet!):

ME9 conduint la jugada.

Finalment la cosa va quedar en 4-2, cosa que ens manté quartes a la classificació general de la LEFA Squirt.

La setmana que ve ens enfrontem a les temibles Caipirinhes, líder de la classificació i equip imbatut a la lliga. Esperem trencar aquesta bona ratxa en companyia de la nostra afició!

Primer KO

Algun dia havia de passar senyores i senyors, i la malastrugança ha volgut que fos el dia en que les Antònies estrenaven equipació. Primera derrota de la temporada, i molt dolorosa: un 5 a 0 que en cap cas reflecteix la realitat del partit. Aquesta era la segona jornada consecutiva que l’equip es presentava sense portera a l’enfrontament, i ha tornat a passar factura. La tornada del viatge de noces de la parella de l’any (míster i Marta) semblava que donaria un aire fresc al grup, però no va ser suficient i l’equip no va saber respondre als atacs chipironencs. 

Nou escut de les Antònies! Al més pur estil cerveser...

Així doncs, el Saint-Oleguer Stadium de Sabadell va presenciar dimarts aquesta desfeta antonienca davant de les Chipirones. El partit va ser més igualat del que demostra el marcador, però és cert que l’equip rei de “les terceres parts” no va sortir amb totes les revolucions posades i en ocasions semblava que fes més un passeig per les rambles que no un partit de futbol. Tot plegat, sense desmerèixer algunes accions bones de l’equip –cal destacar les súper aturades de la Isabel, jugadora del partit eh!–.

Al terreny de joc es va viure molta tensió en tot moment, però res va passar de lleus desavinences “pacífiques” amb les rivals. Un cop més s’ha demostrat que la falta de rodatge de l’equip i els pocs (de moment cap) entrenaments han passat factura a les Antònies. Una altra mala notícia és la lesió al turmell de la núvia (ja se sap que tanta felicitat no pot ser... :P).

Cervesa per celebrar la derrota i cava pels nuvis!!! (amb gots de plàstic, que fa més efecte...)

Tot i així hi ha altres aspectes moooooooolt positius per remarcar del match de dimarts: el cava de la tercera part! (mira si som cutres que és l’única foto que hem fet de tot el partit); i l’estrena de la nova samarreta de les Antònies!!!! El pròxim partit l’equip s’haurà d’encomanar més al seu Sant patró Antonio, que pel que sembla dimarts no se li va resar prou...

Remuntada històrica!

Gran emoció la que es va viure dimarts al majestuós estadi de l’Olímpia Sabadell en el partit que va enfrontar les Antònies amb el Vete. Les de Castellar del Vallès sortien amb un gran avantatge numèric i les Antònies no tenien ni míster, ni portera, i només gaudien d’un únic recanvi (les del Vete eren molt altes... i les duplicaven en nombre... o les triplicaven, o quadruplicaven... vaja, que n’hi havia moltes... com quaranta, o cent), però les Antònies no es van rendir ni un moment i van lluitar fins a l’últim sospir del partit per aconseguir el merescudíssim empat. Cal remarcar el treball tan intens que fa l’afició en cada enfrontament, sense vosaltres no seria el mateix!

Ara bé, la por dels primers instants i la confiança de les rivals van fer que les castellarenques s’avancessin en els primers minuts del partit. Però l’aparició providencial de la Marisa va fer que inaugurés el marcador antonienc amb el seu primer gol – golàs, més ben dit– a l’equip (olé la jugadora del partit!). Però el cansament es començava a notar en les jugadores i es va arribar al descans amb un 1-2 al marcador pel Vete. La segona part va començar amb el mateix tarannà de la primera i de seguida va arribar l’u a tres, mentre les Antònies no sabien com posar-se a la porteria amb tants canvis (Anna!!!! Ets molt necessària!!!).

Però tranquils!!!! El miracle es va produir! I quan ja semblava que tot estava perdut, la Dèbora va marcar un golàs amb previ rebot al pal que donava esperança a les buenorras de les Antònies un cop més. Temps mort per calcular forces, energies i per realçar els ànims i calcular jugades definitives. I així va ser, la capi - que ja comença a presentar candidatura per ser la pixurri de la lliga - va aconseguir als últims minuts del partit el treballat i suat empat a tres que acabaria tancant el marcador. 

Gran gol de la Dèbora que escursava diferències: Antònies 2 - Vete 3

Gran remuntada de les Antònies que, amb dos gols en contra, es van saber sobreposar contra tot pronòstic, sense recanvis, sense forces, sense portera i sense tenir res a favor. Al final una tercera part compartida entre les jugadores dels dos equips (felicitats a Miss tercera part, Míriam, que feia anys!). I és que en aquesta lliga, a part de la cervesa, l’únic que regna per sobre del futbol és el bon rotllo!

Antònies, Vete i afició: 3-3 i 3a part!!!

Festival de gols i bon futbol

"Això serà un festival!"
"Fliparem..."
"Fua neeeeng!"

Aquest era l'ambient ahir al vespre al Saint-Oleguer Stadium. Segon partit de lliga, sense haver pogut entrenar, sense míster ni Marta (visca els nuvis!!!) i contra Almogàvers, un equip molt, però que molt perillós. Amb el record dolorós del 8-2 (i encara gràcies) que ens van enxufar la temporada passada, el plan era posar l'autobús davant de la porteria i encomanar-se a tots els sants.

Però companys i companyes, el fungol es asín. Primera jugada de les Antònies: gol. Primera jugada d'Almogàvers: gol. Servei de mig camp per a les Antònies: gol. Una bogeria, tenint en compte que els nostres gols acostumen a arribar després de mil rematades entre els tres pals, a cadascun dels pals i fora dels pals.

Els gols anaven caient en un partit boig, boig, boig, amb un ritme altíssim, pujades per la banda, contraatacs, córners, els tradicionals caos defensius al principi de la segona part, en fi, tot el repertori. Almogàvers no es va rendir en cap moment i va construir un grapat de jugades perilloses amb i sense gol, però finalment el resultat va quedar en 9-4 gràcies a un gol de la Maria Puigdo, un hat trick de la Salut i un repóker de la nostra capitana Maria Elias.

La nota negativa va ser el nou atac del virus LEFA, en forma d'esguinç al turmell de la Maria Puigdomènech. Esperem que es recuperi ben aviat per afrontar els propers partits de la LEFA Squirt.

Com sempre, un tercer temps a l'alçada de les circumstàncies, presidit per la pilota oficial de les Antònies.

Arrenquem amb força!!!

Ahir a les 21h de la nit a l’Olimpia va tenir lloc el primer partit de la temporada de la LEFA Squirt League per les Antonia’s, ja era hora!

Mentre la majoria del poble estaven enxufats al Barça-Reial Societat, ignoraven que a Sabadell les Antonia’s i les Temareéslapepa es veurien novament les cares després de l’amistós de la setmana passada,amb un partit que presagiava molta intensitat.

Un partit trepidant, amb molt ritme i un gran contacte cos a cos, on tots dos equips van jugar a un molt bon nivell per encetar la temporada. Bé, cos a cos, i amb el terra també en alguna ocasió… quin ensurt ens vam endur amb l’ensopegada de la Capi!

El Mister Antonio va preparar tàcticament l’equip per fer una gran pressió a les jugadores de TMELP, i les antonia’s les van ofegar. Un partit amb un regust agre per la manca de gols, que fins als últims segons les antonia’s no deixaven de buscar.

Final del partit amb un 0 a 0 al marcador,  amb gran satisfacció pel joc d’equip mostrat. No podiem deixar l’estadi però sense entonar el càntic que ressona per tota la ciutat: “Marta se casaaaaaaa, lalalalala, Marta se Casaaaaa,lalalalalala, Marta se casa i Erik también!!!!”

Evidentment, la tercera part també ha quedat inaugurada… a més del camp, la lliga es juga als bars… Sabadell tremolaaaa que acabem de començar!

Per anar fent boca

El passat dimarts vam poder mesurar les nostres forces en un amistós contra Te Mare és la Pepa, un vell-nou equip format per jugadores dels antics Te Mare i Pepa's que donarà molta guerra a la Lliga.

Resultat: TMELP 3 - Antonia's Team 1. Ja ho deien a Fama... el gol costa, i es paga amb suor!!! Caldrà posar-nos les piles per afrontar la temporada en condicions.

Propera cita: dimarts que ve, també contra Te Mare és la Pepa, en el nostre primer partit oficial de la LEFA Squirt.

Comencem a entrenar

Després d'unes merescudes vacances i abans de rematar-ho amb la Festa Major, les Antònies hem posat fil a l'agulla i hem començat els entrenaments amb ganes i força. La platja de Badalona va ser l'escenari ideal per començar la pretemporada.

El repte: aconseguir fer tres passes amb la pilota sense menjar sorra ni rebre un cop de peu.

Per acabar, recuperem allò que ens defineix com a equip, més que cap jugada genial o regat espectacular,  més que cap gol extraordinari o contraatac fulminant: el tercer temps!!

(La foto no ens fa justícia... en realitat estem molt més bones)

La setmana que ve, més!

Ja som aquí!

Les Antònies estem en plena pretemporada. Aviat començarà la segona edició de la LEFA Squirt League a Sabadell. Cordeu-vos els cinturons...