No sucumbim ni al mal temps!!

Les Antonia’s han tingut dos enemics molt potents des de l’inici de la temporada, el primer és el rival que tocava en cada partit, que els posava la coses molt difícils i els hi feia suar la gota gorda; el segon és molt pitjor, el temps. Millor dit: el mal temps (que no els feia suar la gota gorda, però també hi havia gotes, o sigui que també compta). Els forts temporals de pluja han fet que Antonia’s Team hagi hagut d’anul·lar gran part dels partits que tenia programats, però això ja s’ha acabat!!

El temps que ens acompanya normalment...

La setmana passada van poder recuperar dos d’aquests partits, amb resultats bastant diferents, però amb una valoració molt positiva.

Contra Elles les Antonia’s van fer un partidàs. En cap moment van llençar la tovallola, i això que anaven constantment per darrere del marcador. 1-0 a favor de les Elles (un gol bastant tonto), i 1-1 d’empat (amb un altre gol tonto). 2-1 per Elles (un altre gol tonto), 2-2 en el marcador (sí, també gol tonto). 3-2 a favor d’Elles (aquest no va ser tonto, va ser un golàs) quan tot just s’estaven acabant els minuts. Semblava que elles ho tenien tot perdut, no les Elles, sinó elles, o sigui, les altres... les Antonia’s punyeta!

Doncs això, 3-3 d’empat a l’últim minut del partit. Es pot patir més??? Doncs si! Últims instants, gran passada de la Cristina a la capi, xuta i rebota a les cames de la portera! I el rebot? Als genolls de la capi. I després? GOL!!!

3-4 definitiu en una jornada d’infart. Ànims Elles! No a les Antonia’s, que també, sinó a les Elles per futures jornades, que també van fer un partidàs.

Foto altament representativa d'alguna de les jornades anul·lades

Més coses? Sí! L’endemà, amb els cruiximents a tot el cos i amb la segona equipació (la primera encara feia pudor de suat), les Antonia’s Team es van haver d’enfrontar a unes rivals molt i molt perilloses, les Caipis! I com va anar la cosa? Doncs que aquest cop no hi va haver tanta sort... l’equip antonienc va fer un gran paper, però no va poder superar al rival (ja se sap que amb una copeta a la mà tot va millor, i elles duien unes caipirinhes, està clar... bff... perdoneu el nivell, se m’han acabat les idees per fer acudits...) 2-0 al final del partit.

Avui més joc, mentre fem la dansa del sol (o de la lluna, però en definitiva la dansa que aparti els núvols del mig) ens posem l’equipació principal (ja rentada) i avisem que ningú, ni les Temare ni el temps ens aturaran!!!

Les Antonia's arrassen al torneig de Nadal!

TORNEIG DE NADAL, DE DIA...

Quin gran torneig de Nadal el de les Antonia’s Team! Han passat d’estar molt tocades a la lliga, a quedar terceres en el campionat que marca la meitat de la temporada. I és que els números parlen per sí sols!

Semifinalistes al torneig, 5 gols a favor i només 3 en contra. Però és que Un paloo!! només va ser batuda en un partit! Anem a repassar:

Elles – Antònia’s: 0-1

Ja vam començar amb un gran partit, guanyant 2-0 a les primeres rivals, que malgrat l’oposició que van donar, no van poder fer res per aturar el gol de la Health (un cop més recordem que estem mooooolt contentes de que torni a estar ‘en flames’, m’he permès una petita llicència en traduir la tan típica expressió anglès ‘on fire’ :P).

Antònia’s – Vete: 2-0

Sempre sap greu guanyar a les companyes castellarenques.... però davant les botes de La Lies ja se sap que no hi ha res a fer... dues dianes de la Capi i cap al següent partit!

Petxinàstic – Antònia’s: 0-0

Val, sí, ho acceptem... no vam jugar bé... però és que després de les vacances de Nadal ens pesava massa la panxa!! I després de dos partits ja no estàvem tan fresques...

Antònia’s – Caipirinhes: 1-3:

Aquest és l’únic partit que vam perdre, i l’únic on ens van marcar. I no és que juguéssim malament (No, i ara! Mai juguem malament!), sinó que començava a fer massa calor... i teníem el sol de cara... i les mitgetes ens feien pessigolles, i la porteria rival era molt més petita, i... en fi, ho he intentat.

TMLP –Antònia’s: 0-0:

D’acord, van ser tres partits seguits on hauríem d’haver jugat millor, però ja no es tornaria a repetir!! (i menys després de totes les bronques del Míster... :P).

Antònia’s – Pàjaras: 1-0:

Ho veieu com tornàvem a jugar bé?? Es nota que el que ens calia era un bon dinar! En aquest cas, va ser la Mar la que ens va portar directe a les semifinals!

Almogàvers – Antònia’s: (partit anul·lat per la retirada de les Almogàvers)

Per aquest partit vam anar bastant sobrades, la veritat. No vam trobar cap tipus d’oposició per guanyar! :D

Lequip del torneig de dia

Semifinals: Antònia’s – Petxinàstic: 0-0 (0-2p)

Tot i jugar una gran semifinal, tot el que xutàvem a porteria anava al pal... o sigui que vam acabar arribant als penals amb un empat a zero. I aquesta vegada la moneda va caure a l’altre costat del camps. Què hi farem!

Vam acabar amb moooolt bones vibracions i molt preparades per jugar la tercera part! Aquesta vegada, en el sopar de la LEFA!

TORNEIG DE NIT O SOPAR DE NADAL 

Un cop canviades les vestimentes pudentes i jugadors/es leferos "acicalats", al Velo ens vam atançar.
Sopar de germanor li direm, però la rivalitat es feia evident cada cop que un plat arribava a taula... plovien "osties" per pillar una hamburguesa, una croqueta, un tros de formatge...

Amb la panxa plena, el clima es va relaxar... i la Comi de festes encarregada del gran event, va prendre protagonisme per animar el "cotarro". 
Què el nadal havia passat?qui ho ha dit això?el Cagapastor ens va recordar que una de les grans tradicions nostrades es pot animalitzar encara més!
Així doncs, equip per equip, a repartir "pals" i aviam quina merda de pongo caguem!

Les Antonia's, per si no n'havien tingut prou de pals durant el partit de semis, o sigui perquè el cagapastor els recordava a un cert entrenador, amb moltes ganes s'ho van prendre!

I després dels pals... el regal!Aquell que tothom patia per endur-se a casa... 

Vam posar amb un tros magnífic de la muralla xina... i vam fer una generosa donació totalment altruista a les Almogàvers. I és que mira que som bones persones, a més de grans jugadores!

 Fins aquí, el que es pot explicar del sopar...del demés, no ens n'enracordem!