divendres, 2 de juny del 2017

Sóc d’un equip...

Les Antònia’s som molt felices! Com perdices! Perquè hem aconseguit una fita llegendària a la història del món del futbol lefero i squirtero. Hem guanyat el triplet!! Mai a la vida s’havia aconseguit tal gesta! Ni en nois ni en noies! I el millor de tot és que ho hem aconseguit a còpia de passar-nos-ho molt i molt bé. I no només aquest any que hem aconseguit guanyar-ho tot. També ens ho vam passar molt i molt bé l’any passat, quan no vam guanyar res i a més vam quedar penúltimes a la lliga. O l’any anterior, que tampoc vam guanyar res. O l’anterior. O l’anterior. O l’anterior... O el primer, on encara guanyàvem coses. 
Segurament la clau del nostre amor al futbol és que més enllà de la victòria sempre fem pinya, ens carreguem de bons records i de l’amor que tenim pel futbol. Per això som molt afortunades, perquè formem part d’un gran equip. I és gran per diversos motius!

Campiones de Copa!

Campiones de Lliga!

Campiones del Torneig de Nadal!

Jo sóc d’un equip...

... On tots tenim un paper fonamental
Del primer a l’últim, no sobra ningú! I mira que hem tingut místers, i jugadores diferents que han passat per les nostres files. Però sempre amb un mateix esperit! I quan anem coixes, sempre hi ha alguna jugadora retirada disposada a donar-nos un cop de mà. Som i serem Antònia’s!

... Amb una gran afició
Potser últimament hem fluixejat una mica amb l’afició, però sempre hem tingut com a mínim algun espectador que ens ha vingut a veure. I això es nota a les grans ocasions! (oi que ningú va poder comptar tot el públic que vam tenir a la final de copa? Doncs el mateix ens va passar amb el de lliga o al torneig de Nadal). Ens sentim estimats pel públic! I nosaltres ho donem tot per ell! (Bueno, tampoc cal passar-se)

... Que s’emmiralla en els millors!
Copa, Lliga i Cham.. no, Torneig de Nadal!! Copa, Lliga i Torneig de Nadal!! Si el Barça només és capaç de guanyar la Copa i això us decepciona no us preocupeu! Ens teniu a nosaltres per recordar-vos el meravellós any del triplet d’en Pep o del Luis Enrique! Però a la nostra manera.



... Que ens agrada fer festa i xerinola!
I què voleu que us digui... som l’equip de les terceres parts! No hi ha partit que no s’acabi jugant al bar amb la cerveseta a la mà! I això és important per fer equip eh! Comentar el partit, entrenaments, criticar l’àrbitre (ai no, que no n’hi ha! Bé doncs... sempre es podrà trobar algú per criticar!). Però vaja, el més important és que en aquest terreny de joc només hi ha festa, xerinola i un gran ambient de rialles!

... Prehistòric!
Hem fet història! Hem aconseguit el triplet, i ens han dit que això és una victòria històrica. I jo tinc el concepte que tot el que és històric, és que fa història. I la història perdura en el temps. O sigui que igual que els dinosaures apareixen als llibres de text quan s’estudia la prehistòria, nosaltres sortirem als llibres de text d’aquí a uns segles quan s’estudiïn els millors equips de la història del futbol! (o hologrames, o el que es faci en aquell moment, perquè dubto que quedin llibres de text). Perquè hem fet història! Per tant, serem la prehistòria d’algú.

Únic!

O és que hi ha algun altre equip que tingui la sort de tenir a l’Anna, l’Ester, la Maria, la Marta, la Sílvia, la Dèbora, la Cristina, la Maria, la Salut, la Maria (uf, si que n’hi ha de maries!), la Sara, la Núria o l’Èrik? (i totes i tots els que han passat i els que queden per passar!) Oi que no? Doncs això, que som un equip ÚNIC!

divendres, 24 de març del 2017

Campiones de tot, de moment

Perdoneu el retard d’aquesta crònica, però és que fins ara hem estat de ressaca! I avui, que fa un dia més plujós, ja ens hem vist en cor de tornar a la rutina.

Doncs si, les Antònia’s som les campiones de la lliga!!! Potser pensareu que no n’hi ha per tant, però després d’haver patit durant tantes temporades, que en un mateix any guanyem el torneig de Nadal i la lliga per nosaltres és molt fort! 
Ara anem per la Copa també, així que: Almogàvers, prepareu-vos, perquè aquí també us volem guanyar!!! (però de bon rotllo, ehh)

Foto després de guanyar la lliga. No cabem a l'equipació de tanta felicitat!!



Teníem dues finals, i per sort ho vam poder matar a la primera. Va ser un partit molt i molt complicat, però per sort vam poder guanyar 2-1 a Almogàvers en un partit apoteòsic!! Per sort, aquesta vegada va venir moltíssima afició (més del que estem acostumats), amb intendència inclosa! Per això, ho vam celebrar amb cava final!!! Bravo Quim!!

Visca el cava!!
El crit de guerra!!!
5-2 contra Caipis, però amb passadís inclòs...

La segona final ja ens la vam prendre més amb calma perquè no hi havia res a disputar. Per això vam perdre 5-2 contra les Caipirinhes eh, ara no us penseu pas que elles ens guanyin habitualment tampoc (vease el 9-0 que ens van fotre al primer partit de lliga). Però malgrat la desfeta, ningú ens va impedir treure les ‘pezuñas’ i intentar ‘rebentar’ totes les pilotes en cada xut a la porteria...

En fi, però ens van fer el passadís, i com mola!!


Doncs això, com sempre i amb bon humor, us enviem una abraçada a tots! I que durin més temporades plenes de victòries com aquesta!

Uh, oh, no tinc por!!

divendres, 10 de març del 2017

L’èpica a tocar

La lliga està arribant al seu final, i l’èpica està a tocar! Les Antònia’s van perdre dimarts contra les Petxinàstic (1-2) després de 5 mesos i dues setmanes invictes! (Només havíem perdut els dos primers partits de lliga, ara no podem perdre als dos últims!!) La derrota no podia arribar en pitjor moment, i és que a l’equip antonienc només li queden dos partits per recuperar. Però són els més temibles: Almogàvers i Caipirinhes!

Queden dues finals per conèixer el nou campió de lliga; dues finals per saber quin és el millor equip de la temporada; dues finals per veure si les Antònia’s seran capaces de fer el doblet; dues finals de suar sang contra les rivals; dues finals èpiques!!!

Però no patiu, si el Barça pot remuntar un 4-0 a París Saint-Germain, nosaltres podem guanyar les Almogàvers!!!

Aquest és precisament el partit més important, el de dilluns que ve a Can Marcet contra Almogàvers. Una victòria d’Antònia’s ens donaria el títol, però una derrota pràcticament li serviria la lliga en safata a les Almogàvers (a falta de veure l’últim partit, però ja no dependríem de nosaltres mateixes).


L’emoció és tan gran que fins i tot la LEFA s’ha fet ressò a les xarxes socials de la importància del partit!

L'Instagram de la LEFA destaca els nostres partits!

Per cert, per si no ho heu vist, en aquesta imatge apareix infiltrada una jugadora del Vete. No és per res, però ens ve a veure molt i fa mooooltes terceres parts amb nosaltres... voldrà fitxar pel club l’any vinent? Algun informador m’ha comentat que podria estar temptejant l’equip... Normal, tothom vol anar amb les campiones! (Espero no haver-me d’empassar aquestes últimes paraules).

Sigui com sigui... ara toca donar-ho tot al camp!!! Uh, oh, no tinc por!!!

divendres, 10 de febrer del 2017

Les Almogàvers canten garrotins per invocar la pluja i no jugar contra les grandíssimes Antònies!

Doncs nosaltres pensàvem que les Almogàvers eren unes guerreres! Però sembla que ens tenen por. Davant la emocionantíssima jornada que es presentava per aquesta setmana, en la qual s’enfrontarien els dos primers classificats de la lliga, les Almogàvers van sortir al carrer a cantar garrotins perquè el partit no es pogués jugar per pluja! (no és que no cantin bé, però davant la desesperació qualsevol es pot provocar un gall per fer venir els núvols).

Històricament els Almogàvers sempre han sigut guerrers/es valents!
Tenen por? No estan prou bé físicament? Saben que contra nosaltres no hi tenen res a pelar?

Això ho comprovarem el dia que per fi puguem sentenciar la lliga! I si torna a ploure, serà la prova indiscutible i absolutament irrefutable que ens tenen por (perquè evidentment hauran tornat a cantar garrotins).


La pregunta és: les Caipirinhes també ens tindran por i faran que plogui dilluns? Quantes caipirinhes s’hauran de veure perquè tinguin la veu ronca i només els hi surtin galls? Ho sabrem aviat...

P.D.; A nosaltres per sort això no ens passa, perquè gràcies a Déu: 'Uh, oh! No tinc (tenim) por!'

divendres, 13 de gener del 2017

El millor regal de Reis (2): La festa continua entre garrotins i escales!

Lo prometido es deuda! Aquí teniu la segona súper crònica del torneig de Nadal, concretament es tracta d’una crònica plena de censures però que intentarem exposar d’alguna manera.

I no, no ens centrarem en l’informer aquest que comença a córrer pel Facebook de la Lefa, tot i que cal dir que les membres d’un cert equip amb nom de beguda alcohòlica ja s’ha interessat per la nostra nova jugadora d’aquest any... uff us ho he posat difícil ehhh!
Algun exemple del que s’escriu per l’Informer leferu...

Algun exemple del que s’escriu per l’Informer leferu...

Anem al gra. El sopar va ser requeteboníssim! No va ser de 5 forquilles, entre altres coses perquè va ser un pica-pica drets, però tot molt bo! (o això m’han dit, perquè em fan fer la crònica tot i que no hi vaig poder anar... :P ).

Ara, el que NO es pot censurar és l’increïble ‘pongo’ que ens van fer les Almogàvers! Rivals a la pista, i obsequiadores fora (espero que no els hi fes ràbia! Us estimem!). Millor us ho ensenyo:

1. En un primer paper on hi deia: “el vostre color”, i a dins de la bossa hi havia una ceba de color lila!! Quina il·lusió! (no us puc ensenyar la foto perquè la ceba va quedar oblidada a Can Capablanca...).

2. Un altre paperet que hi deia: “el vostre lema”, i apareixia una fabulosa pancarta amb el nostre crit de guerra!!!

El nostre crit de guerra!
Amb tots els nostres trofeus!

3. Una súper copa amb missatge inclòs! (que mantindrem com a mínim fins al 2018).

La copa que ens han regalat...
Però...

4. La foto de les campiones del torneig de Nadal 2018? Qui sap! Només si ens aconsegueixen guanyar de nou!

De qui serà, de qui serà...?

Això ja ho veurem!
Només si ens aconseguiu superar!

4. Uns fantàstics garrotins dedicant-los la victòria! Sou unes cracks Almogàvers!!


També va ser interessant el moment en el qual els Antònio’s van rebre el seu ‘pongo’, que ‘oh, ningú s’ho esperava!’ però era de les Antònia’s!!! (Potser l’Antonio que va carregar l’escala des de casa seva fins Can Capablanca ho va sospitar una mica...). A ells els hi anirem recordant que “tot el que puja, baixa”, però tot el que baixa també puja ehh!! Ànims nois! (hauran de venir-nos a veure més partits, a veure si així se’ls hi enganxa una mica la victòria... jejejeje)


dimecres, 11 de gener del 2017

El millor regal de Reis (1): campiones del torneig de Nadal!

Els Reis Mags també han passat per ca’l Antònia’s, però un dia més tard. I és que per aquestes festes no podíem tenir millor regal que ser guanyadores del torneig de Nadal de la Lefa Squirt! No només perquè podem sumar un títol més a la nostra llarga llista de trofeus, sinó perquè és senyal que els torrons no ens han deixat destrossades del tot (el que sí que ens ha deixat destrossades del tot són les agulletes que estem tenint els dies després del torneig). Enfi, almenys hem cremat les calories sobrants...

Aquí teniu la foto que demostra que som l'equip guanyador. Si no riem més, és perquè estàvem molt cansades...
Això si, aquest torneig ens l’hem currat molt! Ho hem donat tot a la pista! La prova són les lesions que vam patir, i l’esforç que vam haver de fer per superar tots els partits que vam jugar. Però va valdre la pena!

Ja d’entrada ens va tocar el grup difícil: Almogàvers (les súper finalistes que ens van fer suar sang), Petxinàstic i Pàjaras. Doble empat amb Almogàvers (on per cert, en els dos partits ens van empatar a l’últim minut, uf, quina ràbia!), una victòria i un empat contra Petxis i dues victòries contra Pàjaras. Amb aquesta carta de presentació ens vam plantar a quarts de final, on les Pussys Gerreres no van poder fer res per aturar els nostres gols i el nostre passi a les semifinals. Unes semifinals on ens vam tornar a veure les cares amb les Petxinàstic. Va ser un partit molt disputat i lluitat, però que finalment vam guanyar.

Vídeo de quan entràvem al camp abans de la final:


Vist des de tots els angles possibles...



Però aleshores va arribar el gran moment, la final! I ens tornàvem a enfrontar a les Almogàvers, que aquesta vegada van sortir molt més fortes que en els dos enfrontaments anteriors. Només començar al partit es van avantatjar al marcador per partida doble, però vam aconseguir remuntar aquell 2-0 amb dos golets de la Maria Ballester (no es poden arribar a comptar els gols que va fer, perquè segurament batrà tots els rècords, però el que sí que podem dir és que va acabar amb l’ungla blava de tant xutar... xD).

I quan semblava que la cosa s’acabaria així, quan faltaven pocs minuts per acabar, un altre cop es van posar per davant al marcador. Imagineu-vos l’explosió d’alegria quan la Maria Elias va marcar el 3-3 a l’últim minut (hahahah no sou les úniques que sabeu marcar a l'últim minut Almogàvers... muahahahahhahahahahha). Tota la banqueta va saltar (cal dir que tenim la millor afició del món, 100% compromesa amb l’equip!). 

Per cert, com la vam trobar a faltar a la Maria la temporada passada! (només fa 10 mesos que ha tingut la criatura i ja és la que està més en forma de tot l’equip. Que com ho sé? Era l'única disposada a entrenar dilluns...). Màxima emoció a la tanda de penals, que vam acabar guanyant 1-0! Sort que la Dèbora té algo de punteria, perquè si no encara hi seríem! Bravo Antònia’s!!

L'alegria de la victòria resumida en 3 segons:



Per algunes coses estem molt bé, però també cal admetre que hem hagut d’anul·lar l’entrenament d’aquesta setmana perquè encara estàvem mortes! O sigui que la Maria no es va sortir amb la seva xD


P.S.; (no us perdeu la pròxima entrada, crònica del sopar, amb més rauxa i xerinola i marujeos, que això ens agrada! Per cert, espectacular també!)

dijous, 24 de novembre del 2016

Guanyadores de la primera volta!

Sort que aquesta setmana no hem jugat. Sort! Perquè si ho haguéssim fet, potser en lloc de futbol sala hauríem jugat a ‘Drunk Football’, i tot per culpa de l’eufòria! Pels que no sapigueu què és això del ‘Drunk football’, us deixo aquí un vídeo molt il·lustratiu:

(Cal dir que algun dia seria divertit jugar-hi).
I us preguntareu, d’on ve aquesta eufòria? Doncs que hem acabat la primera volta de la lliga i continuem líders!!! (i ens aplaudim per això!). Ara, feta la llei feta la trampa, és cert que Almogàvers encara tenen un partit menys, i que si el guanyen, ens passen, però que nos quiten lo bailao!
Doncs això, ni el diluvi universal del dimecres ni el quasi quasi juguem del dilluns (o el quasi quasi juguem del dimarts per alguns dels equips), ens han trencat la il·lusió de continuar anant primeres, almenys una setmana més.

La setmana que ve, ja us direm!