El millor regal de Reis (1): campiones del torneig de Nadal!

Els Reis Mags també han passat per ca’l Antònia’s, però un dia més tard. I és que per aquestes festes no podíem tenir millor regal que ser guanyadores del torneig de Nadal de la Lefa Squirt! No només perquè podem sumar un títol més a la nostra llarga llista de trofeus, sinó perquè és senyal que els torrons no ens han deixat destrossades del tot (el que sí que ens ha deixat destrossades del tot són les agulletes que estem tenint els dies després del torneig). Enfi, almenys hem cremat les calories sobrants...

Aquí teniu la foto que demostra que som l'equip guanyador. Si no riem més, és perquè estàvem molt cansades...

Això si, aquest torneig ens l’hem currat molt! Ho hem donat tot a la pista! La prova són les lesions que vam patir, i l’esforç que vam haver de fer per superar tots els partits que vam jugar. Però va valdre la pena!

Ja d’entrada ens va tocar el grup difícil: Almogàvers (les súper finalistes que ens van fer suar sang), Petxinàstic i Pàjaras. Doble empat amb Almogàvers (on per cert, en els dos partits ens van empatar a l’últim minut, uf, quina ràbia!), una victòria i un empat contra Petxis i dues victòries contra Pàjaras. Amb aquesta carta de presentació ens vam plantar a quarts de final, on les Pussys Gerreres no van poder fer res per aturar els nostres gols i el nostre passi a les semifinals. Unes semifinals on ens vam tornar a veure les cares amb les Petxinàstic. Va ser un partit molt disputat i lluitat, però que finalment vam guanyar.

Vídeo de quan entràvem al camp abans de la final:

Vist des de tots els angles possibles...

Però aleshores va arribar el gran moment, la final! I ens tornàvem a enfrontar a les Almogàvers, que aquesta vegada van sortir molt més fortes que en els dos enfrontaments anteriors. Només començar al partit es van avantatjar al marcador per partida doble, però vam aconseguir remuntar aquell 2-0 amb dos golets de la Maria Ballester (no es poden arribar a comptar els gols que va fer, perquè segurament batrà tots els rècords, però el que sí que podem dir és que va acabar amb l’ungla blava de tant xutar... xD).

I quan semblava que la cosa s’acabaria així, quan faltaven pocs minuts per acabar, un altre cop es van posar per davant al marcador. Imagineu-vos l’explosió d’alegria quan la Maria Elias va marcar el 3-3 a l’últim minut (hahahah no sou les úniques que sabeu marcar a l'últim minut Almogàvers... muahahahahhahahahahha). Tota la banqueta va saltar (cal dir que tenim la millor afició del món, 100% compromesa amb l’equip!). 

Per cert, com la vam trobar a faltar a la Maria la temporada passada! (només fa 10 mesos que ha tingut la criatura i ja és la que està més en forma de tot l’equip. Que com ho sé? Era l'única disposada a entrenar dilluns...). Màxima emoció a la tanda de penals, que vam acabar guanyant 1-0! Sort que la Dèbora té algo de punteria, perquè si no encara hi seríem! Bravo Antònia’s!!

L'alegria de la victòria resumida en 3 segons:

Per algunes coses estem molt bé, però també cal admetre que hem hagut d’anul·lar l’entrenament d’aquesta setmana perquè encara estàvem mortes! O sigui que la Maria no es va sortir amb la seva xD

P.S.; (no us perdeu la pròxima entrada, crònica del sopar, amb més rauxa i xerinola i marujeos, que això ens agrada! Per cert, espectacular també!)