No sucumbim ni al mal temps!!

Les Antonia’s han tingut dos enemics molt potents des de l’inici de la temporada, el primer és el rival que tocava en cada partit, que els posava la coses molt difícils i els hi feia suar la gota gorda; el segon és molt pitjor, el temps. Millor dit: el mal temps (que no els feia suar la gota gorda, però també hi havia gotes, o sigui que també compta). Els forts temporals de pluja han fet que Antonia’s Team hagi hagut d’anul·lar gran part dels partits que tenia programats, però això ja s’ha acabat!!

El temps que ens acompanya normalment...

La setmana passada van poder recuperar dos d’aquests partits, amb resultats bastant diferents, però amb una valoració molt positiva.

Contra Elles les Antonia’s van fer un partidàs. En cap moment van llençar la tovallola, i això que anaven constantment per darrere del marcador. 1-0 a favor de les Elles (un gol bastant tonto), i 1-1 d’empat (amb un altre gol tonto). 2-1 per Elles (un altre gol tonto), 2-2 en el marcador (sí, també gol tonto). 3-2 a favor d’Elles (aquest no va ser tonto, va ser un golàs) quan tot just s’estaven acabant els minuts. Semblava que elles ho tenien tot perdut, no les Elles, sinó elles, o sigui, les altres... les Antonia’s punyeta!

Doncs això, 3-3 d’empat a l’últim minut del partit. Es pot patir més??? Doncs si! Últims instants, gran passada de la Cristina a la capi, xuta i rebota a les cames de la portera! I el rebot? Als genolls de la capi. I després? GOL!!!

3-4 definitiu en una jornada d’infart. Ànims Elles! No a les Antonia’s, que també, sinó a les Elles per futures jornades, que també van fer un partidàs.

Foto altament representativa d'alguna de les jornades anul·lades

Més coses? Sí! L’endemà, amb els cruiximents a tot el cos i amb la segona equipació (la primera encara feia pudor de suat), les Antonia’s Team es van haver d’enfrontar a unes rivals molt i molt perilloses, les Caipis! I com va anar la cosa? Doncs que aquest cop no hi va haver tanta sort... l’equip antonienc va fer un gran paper, però no va poder superar al rival (ja se sap que amb una copeta a la mà tot va millor, i elles duien unes caipirinhes, està clar... bff... perdoneu el nivell, se m’han acabat les idees per fer acudits...) 2-0 al final del partit.

Avui més joc, mentre fem la dansa del sol (o de la lluna, però en definitiva la dansa que aparti els núvols del mig) ens posem l’equipació principal (ja rentada) i avisem que ningú, ni les Temare ni el temps ens aturaran!!!