Millor posa'm un gintònic, sisplau

- No fotis, Rick! Jo ja tenia preparades les caipirinhes!

- No, Sam. Haurà de ser un gintònic.

- Ah, doncs mira, tenim aquí la carta de tòniques d'importació amb pètals de rosa i cogombre i...

- Collons, Sam, un gintònic!!! Des de quan s'ha de fer un màster per demanar un refotut gintònic?? La mare que els va parir els moderns de Barcelona!!!

- Molt bé, d'acord, Rick, un gintònic dels teus de tota la vida. Però què ha passat? Has anat al camp?

- Han estat a punt d'aconseguir-ho, Sam. Ho tenien a tocar. Han començat ultramotivades, amb intensitat, no en deixaven escapar ni una, i de portera la Maria Puigdo que ha estat fabulosa. Tenien molt clar que havien d'aguantar la porteria a zero tant de temps com fos possible (la pròpia, clar). Primer han marcat les Caipis, però les Antònies han empatat de seguida. Tornen a marcar les Caipis, i tornen a empatar. Amb un 2-2 tot era possible. Podien fer-ho, Sam, podien fer-ho...

- I doncs?

- No n'entrava ni una, avui, Sam. Vinga pilotes al travesser, al pal, vinga xutar, no hi havia manera. El tercer gol de les Caipis les ha agafat de sorpresa i s'han desinflat una mica. Però han lluitat fins a l'últim minut, fins i tot després del quart gol. 4-2 al final, Sam. Quina llàstima. 

- Bé, Rick, queda molta lliga per davant, no?

- Sí, i tant. I de fet, tu ja saps que l'important és...

- Ja ho sé, Rick, la tercera part i participar i blablabla...

- Au, porta'm el gintonic i toca-la un altre cop.

- (Toca el piano) Uh, oh, no tinc por...